Arribat aquet punt, pot ser la solució sigui parón y cuenta nueva. Pot ser em caldria fer un balanç d'allò que desitjo i allò que tinc. Gratitud és trobarte entre els llençols a mitja nit, gratitud és trobar els teus peus una nit de fred, és sentir la calor del teu cos despullat. Gratitud és despertar-te amb un petó a l'esquena.
És tenir amb qui barallarte, és parlar amb la mirada, és una picada d'ull quan fiques la pota, GRATITUD és tenir a milers de persones al voltant en un concert i que ninguna sapiga què, dos estant parlant sense parlar, que es miren i saben que diuen, i que només els hi cal que la música de fons no deixi de sonar.
"quisiste todo, perdiste tanto". No m'agrada però he de reconèixer que és la frase més egoísta que mai habria cregut atribuirme. Segurament les coses que hauria de tenir ja les tinc, segurament a nivell personal estic millor que mai, i les coses em surten rodones. A lo millor es què encara no sóc conscient. Posiblement demano més perquè encara no se que tinc una vida plena, i lo millor de tot tinc amb qui compartir-la.
Una familia que m'escolta i em fa costat i una parella que mai em falla i sempre m'anima com la que més.
La estimo, i estimo els seus gestos de complicitat.
Ja sap quant li agraexo. Estimam quan menys ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti.